divendres, 4 de novembre del 2016

¿Quieres saber a qué hora deben acostarse tus hijos hoy para que su cerebro esté descansado mañana?

La semana pasada compartí este post en el que explicaba la importancia del sueño para distintas funciones cerebrales, como la atención, la concentración y la memoria, así como para depurar las toxinas acumuladas durante el día fruto de la contaminación, los aditivos alimenticios, pesticidas e incluso por el propio estrés. Como os prometí, en este post os voy a ofrecer una gran ayuda para que el cerebro de vuestro pequeños obtenga todo el descanso que necesita.

Vivimos en una cultura en la que el sueño está infravalorado. Desde la llegada de la electricidad y los sucesivos “progresos” tecnológicos como la radio, la televisión o internet no hemos dejado de robar horas al sueño, haciendo que la mayoría de adultos duerman entre 6 y 7 horas al día, cuando deberían dormir entre 8 y 9. Esta tendencia del mundo adulto se ha ido trasladando al mundo de los niños y, en la mayoría de los hogares los niños duermen menos horas de las que su cerebro necesita. Un primer paso consiste en que los padres sean conscientes de las horas de sueño que sus hijos necesitan. Por eso voy a compartir esta tabla en la que se especifican las horas de sueño que deberían dormir los niños en función de su edad.

Como podéis ver, los requisitos de sueño para los niños son exigentes a todas las edades. Posiblemente vuestros hijos, sobre todo si son mayores de 3 años y han dejado de echar la siesta, no cumplan este régimen de sueño a rajatabla. Aunque el hecho de que el niño pierda media hora de sueño al día pueda parecer irrelevante, la realidad es que puede ser importante tanto a corto como a largo plazo. Si el niño tiene pequeñas dificultades de concentración, problemas de acomodación visual o simplemente malos hábitos alimenticios, la falta de sueño y su consecuente cansancio pueden precipitar dificultades atencionales más graves que pueden incluso confundirse con el temido Trastorno de Déficit de Atención. 
Además, el niño que no duerme lo suficiente, independientemente de su capacidad atencional, puede frustrarse antes, tener más rabietas y presentar mayor irritabilidad en casa. Aunque el impacto de la falta de sueño pueda ser mínimo en el presente, puede no serlo en el futuro; si este hábito de pérdida de sueño se perpetúa, y los padres no le dan la importancia que se merece, ese mismo niño llegará a ser un adolescente de dieciséis que esté durmiendo seis horas y media al día (unas dos horas menos de las que su cerebro necesita) y esto le provocará muchas dificultades de aprendizaje en su primer año de bachillerato, y mayor irritabilidad en una edad en la que ya de por sí resulta difícil mantener la calma. Como veis los hábitos de sueño que inculquéis hoy en vuestros hijos pueden tener consecuencias tanto en el presente como en el futuro.
Ya sé que muchos estaréis pensando que una cosa es la teoría y otra muy distinta la práctica. Así que para facilitaros todavía más las cosas he elaborado este cuadrante en el que podéis consultar la hora a la que vuestros hijos deberían estar aterrizando en la cama para en función de la hora a la que se levanten. Como veis he decidido poner el término “aproximadamente” para invitaros a no ser excesivamente rígidos aunque siempre sin perder la perspectiva general que os he querido transmitir en el post. En mi caso particular tengo tres hijos (de 3, 4 y 6 años de edad) y los tres se van a la cama a la vez; un poco tarde para la de 4 y un poco pronto para el de 6, aunque confío que a medida que se hagan mayores siempre se vayan a la cama relativamente pronto y respetemos unos buenos hábitos de higiene del sueño.
Seguramente a muchos de vosotros al leer la tabla os haya sorprendido lo pronto que deben acostarse los peques, pero recordad la importancia que tiene cada minuto de sueño en su desarrollo e higiene cerebral. Os animo a aprovechar el reciente cambio de hora para poder redirigir los hábitos de descanso de toda la familia. Seguro que os ayuda a despertaros todo el año más animados y a ver menos caras enfurruñadas cuando llega la tarde.
Por Álvaro Bilbao – Autor de El cerebro del niño explicado a los padres (Plataforma Editorial)

divendres, 14 d’octubre del 2016

Decàleg per a pares i mares en l'acompanyament escolar a casa


  1. Tenim cura que el nostre fill vagi a l'escola cada dia i puntualment.
  2. Reservem un espai a casa per a l'estudi amb totes les condicions necessàries.
  3. Parlem amb el nostre fill de la importància que té esforçar-se per treure resultats més bons a l'escola.
  4. Ajudem el nostre fill a planificar-se el temps d'estudi i a fer deures segons les seves necessitats.
  5. Confiem en les capacitats del nostre fill per aprendre i li ho fem saber.
  6. Ens interessem per tot el que aprèn el nostre fill a l'escola i intentem que ho apliqui a la vida diària (participant a l'hora de comprar, redactant el menú de la setmana...).
  7. Tenim cura que el nostre fill faci els deures, l'orientem si cal, però entenem que és important que sigui ell qui realitzi les tasques escolars.
  8. Animem el nostre fill a llegir cada dia i afavorim oportunitats per llegir plegats.
  9. No parlem malament d'un docent davant el nostre fill; és important que mantingui un respecte envers ells. Quan detectem un possible problema amb un docent hi parlem directament.
  10. Parlem amb el nostre fill sobre els seus interessos acadèmics i l'ajudem a prendre decisions de futur tenint en compte els seus interessos, les seves capacitats i les orientacions que hem compartit amb el seu tutor o tutora.

dimecres, 20 d’abril del 2016

CONSELLS D'ALIMENTACIÓ I ACTIVITAT FÍSICA SALUDABLES

Des de l'Associació "Osona contra el càncer" ens fan arribar aquest díptic amb consells d'alimentació i activitat física saludables.
Aquests són temes que treballem a l'escola des de diferents àmbits, tant des del currículum dels alumnes com amb d'altres actuacions paral.leles:
- Campanya "Fruita a les escoles"
- "Divendres, per esmorzar fruita"
- "Taller de nutrició" a 3r
...


dimarts, 5 d’abril del 2016

Seguiment i acompanyament escolar a casa


El seguiment i l'acompanyament escolar a casa han de servir perquè els vostres fills assoleixin de manera autònoma i responsable els objectius escolars. La família és el primer referent educatiu dels vostres fills i també la principal responsable de la seva formació i el seguiment escolar.
En primer lloc, pares i mares heu de garantir l'assistència diària dels fills al centre escolar en unes bones condicions d'alimentació, descans i salut, procurant que tinguin una actitud positiva, respectuosa i responsable, que els permeti aprofitar de manera òptima l'aprenentatge.
És important assenyalar que fer el seguiment i l'acompanyament del procés escolar dels fills no vol dir assumir tasques que no us són pròpies, com fer-los els deures. Un bon acompanyament implica assegurar-se que fan els deures o reforçar els continguts escolars amb les activitats familiars diàries (portar-los a comprar, llegir amb ells abans d'anar a dormir...).
D'altra banda, la família ha de potenciar en els fills l'autoconeixement, l'autoestima, la capacitat d'autonomia, el valor de l'esforç i la responsabilitat, factors que són indispensables per aconseguir l'èxit educatiu.
Per realitzar un bon seguiment i acompanyament escolar és necessari que la família i l'escola treballeu conjuntament, amb coherència i coordinació, de manera que allò que es diu a l'escola ho reforceu des de casa, i a l'inrevés. D'aquesta manera, família i escola treballareu amb un objectiu comú.
En general, per fer un seguiment escolar adequat dels vostres fills i treballar per aconseguir l'èxit escolar és convenient que:
  • Tingueu una bona comunicació amb el centre educatiu i actueu de manera coherent i coordinada.
  • Disposeu d'un lloc per estudiar a casa que reuneixi unes condicions mínimes: espai ben il·luminat, sense sorolls ni objectes que els puguin distreure. També poden ser molt útils espais públics com les biblioteques o els punts de trobada municipal per a joves.
  • Ajudeu els vostres fills a marcar-se objectius clars a curt, mitjà i llarg termini, i a planificar-se per aconseguir-los.
  • Superviseu les tasques escolars que han de realitzar a casa i marqueu horaris i rutines perquè facin cada dia els deures.
  • Sigueu exigents amb les seves responsabilitats escolars diàries i, si cal, marqueu normes per aconseguir-ho.
  • Valoreu l'esforç, la constància, la dedicació i el progrés dels vostres fills en les tasques diàries.
  • Apliqueu en les tasques diàries de casa els aprenentatges que es fan a l'escola.
  • Us interesseu per quins treballs estan fent, les sortides que tenen, els exàmens previstos, els resultats que estan obtenint, les dificultats amb què es troben; així donaran més valor a allò que fan a l'escola.
  • Us interesseu per les seves relacions amb els companys de classe, professors i monitors de menjador.
  • Els feu reflexionar sobre la necessitat de tenir una actitud positiva a l'aula i davant dels aprenentatges.
  • Els feu pensar en la importància de la tasca dels mestres i professors, i en reconegueu l'autoritat.
  • Poseu llibres al seu abast i els ajudeu a planificar un temps per gaudir de la lectura.

http://familiaiescola.gencat.cat/ca/escolaritat/acompanyament-escolar-casa/seguiment-acompanyament-escolar-casa/

dijous, 10 de març del 2016

DEIXAR QUE ELS TEUS FILLS S'EQUIVOQUIN

Article extret del diari ARA


FA TEMPS QUE mestres i estudiosos de com eduquem les criatures alerten del sobreproteccionisme. Se n’ha fet caricatura i tot, són els pares i mares que estan “massa preocupats”, els que comencen impedint que els nens es barallin al sorral i acaben fent-los els treballs a la biblioteca. Ja hi ha alguna generació educada d’aquesta manera, i els corresponents estudis psicològics per valorar-ne el resultat. Me n’ha arribat un a les mans, publicat a Austràlia i Nova Zelanda, titulat Poden alguns pares fer massa pels seus fills? M’ha interessat com remarquen la necessitat de deixar-los equivocar, de tenir petits fracassos, per millorar la seva autoestima i confiança, que s’obté quan te’n surts sol. Sembla d’un sentit comú elemental. Un fill amb uns pares hiperresponsables, que hi projecten la màxima ambició acadèmica i li acaben fent els deures, és carn de frustració definitiva per manca de frustració provisional. Entendre-ho és fàcil, però pel que sembla, aquí i a Nova Zelanda, aplicar-ho no és tan senzill. M’imagino pares sobreprotectors llegint això i apuntant-se a l’agenda la necessitat que el seu fill tingui un disgust com a aprenentatge per superar-lo. I no és això. Potser cal entendre-ho i actuar de forma més espontània. Sabem què no funciona, l’acomplexament, i també què funciona: la naturalitat, tenir les idees clares, la ironia, la seguretat. Deixar-los caure al parc si no els treus un ull de sobre, o deixar que suspenguin un examen si fas un control diari de com estudien requereix una fredor infreqüent. És més fàcil procurar tenir la distància (i la proximitat) adequada, anar-los transferint responsabilitats de debò, no monitoritzar cada moviment. Ser-hi a sobre, però no literalment.